The Green Screen
7 i 8 de novembre 2024
Mèdol, Centre d'Arts Contemporànies de Tarragona
Dins de les activitats de tardor de Cultura Verda, programades per a Mèdol, enguany incloem per primer cop: THE GREEN SCREEN, una primera edició de mostra de videocreció i documental.
També, completem la programació oferint el taller performatiu: QUINA HORA ÉS a càrrec de L'Institut del Temps Suspès ( 7 de nov.)
i ACCIÓ 03-TARRAGONA d'Àngels Ciscar (8 de nov.)
The Green Screen compta amb el suport de la Diputació de Tarragona i és una iniciativa de Cultura Verda.
La mostra consta d'un documental i 3 peces de videocreació que projectarem i tres més d'estrena de les quals Cultura Verda ha col·laborat en la producció.
Aquesta, és la primera edició The Green Screen. Des de Cultura Verda, trobem necessari i força interessant explorar, fomentar, proposar i exposar els formats audiovisuals que ens ofereixen un ventall ple de possibilitats d'expressió artística. Tanmateix, trobem necessari mostrar el format documental com a eina de difusió del pensament contemporani vers el medi ambient.
- 7 de novembre:
Projecció de documental:
- Hondalea, abismo marino, documental d'en Asier Altuna “Hondalea” és una escultura que ha transformat l'interior del Far de l'illa de Santa Clara a Donostia. El procés metamòrfic que Cristina Iglesias va començar a l'octubre de 2019, es va convertir vint mesos després en un espai escultòric vertiginós que segueix el ritme de les marees de l'entorn ferèstec basc catapultant al visitant a una experiència profunda. Cristina Iglesias és una de les artistes de més renom i projecció internacional a l'àmbit de les instal·lacions i l'escultura.
- 8 de novembre:
Projecció de tres peces de videocreació:
- La sangre es blanca, d'Óscar Vicentelli, 13' Mitjançant una cambra tèrmica observem tots els detalls d'una correguda de braus, d'aquesta manera es destaca la crueltat i la insensibilitat que requereix aquest procés bàrbar. En La sangre es blanca, Óscar Vincentelli utilitza la precisió quirúrgica d'una cambra tèrmica per a extirpar tot el folklore que recobreix a una correguda de braus. Convertida en dansa macabra la que un dia fos festa nacional, davant vostès només queda ja el ritual de la mort.
- Trans*plant: open the molecule 2019, Quimera Rosa. 16': Trans*Plant és un projecte transdisciplinari, iniciat per Quimera Rosa en 2016, basat en sistemes vius i en l'acte-experimentació. És un procés que compromet un cos en una transició "human > plant" i que utilitza per a això diversos formats. Trans*Plant posa en diàleg disciplines com ara l'art, filosofia, biologia, ecologia, física, botànica, medicina, infermeria, farmacologia i electrònica. Mitjançant diverses pràctiques de bio-hacking, TransPlant s'inscriu en els debats en curs sobre la noció d'Antropocè, des d'una perspectiva no basada sobre l'excepció humana o l'individualisme metodològic. Abordant el món i els seus habitants com el producte de processos cíborg de l'esdevenir.
- Morir(nacer)guay Sarai García Cumplido, 2021. 14'. És la primera d'una sèrie de converses filmades sobre la gestació i el part com a porta/canal/estat a la llum i a la mort. Durant el procés de recerca d'aquest corpus fílmic parlem i ens parlen de les petites violències simbòliques que carrega un cos que materna, de la no-identificació amb el model patriarcal de mare; parlem d'incomoditat, de por, d'un espai de poder que té a veure amb el col·lectiu.
Estrena de tres peces de videocreació amb la col·laboració de Cultura Verda.
- Tèrmits, Jordina Ros- Pere Estadella. La colònia murmura un territori pres, on formes neixen i s'esborren en un silenci profund. El paisatge sospira, trenant resistències invisibles. Aquesta peça es va filmar a l'estada a Togo dels artistes l'estiu de 2024.
- Descent, Sarah Misselbrook. Explora el delicat equilibri entre la desesperació i la redempció. A través de moments fragmentats de paraula oral i narració etèria, l'obra captura un viatge de descens i renovació. El vídeo empra efectes per evocar la tensió entre la ruïna i el renaixement. A mesura que es despleguen símbols de destrucció i rituals de purificació, es representen mitjançant imatges que difuminen les línies entre la realitat i l'abstracció. Convida els espectadors a embarcar-se en un viatge de descens.
- El sueño de Deméter. Leila Amat. L'artista fa un paral·lelisme amb la història de la deessa grega amb la seva pròpia experiència com a mare. Demèter va perdre sa filla Persèfone segrestada per Hades, el seu dolor de mare va tornar les terres infèrtils fins que va pactar amb Hades.
THE GREEN SCREEN, fotogrames de les peces integrants de la mostra.