ZOOCOSIS d’Estela de Castro: Exposició fotogràfica

Del 17 de maig al 16 de juny 2024

Antic Banc d’Espanya. Rambla Nova 101, Tarragona

Mèdol- Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona amb la col·laboració de Cultura Verda

ZOOCOSIS

Aquesta exposició tracta del dany psicològic irreversible dels animals salvatges en captivitat que desenvolupen conductes repetitives i obsessives fins i tot, lesives per ells mateixos. Aquest símptoma es coneixen com a zoocosi.
Zoocosis és una exposició de fotografia colpidora i dura, on la fotògrafa Estela de Castro es va recórrer diversos zoològics de l’estat espanyol per tal de mostrar aquests símptomes anòmals presents en els animals salvatges engabiats, deguts a l’estrès i la tristesa que pateixen.
El seu resultat són unes imatges crues, amb un blanc i negre rigorós on ens travessa fins al cor l’atmosfera de solitud i rendició dels animals.

Zoocosis es va mostrar per primer cop a la Casa Encendida de Madrid per l’esdeveniment animalista Capital Animal, dirigit per Rafael Doctor.

Estela de Castro, Zoocosis

En un món de concepció antropocèntrica i colonialista com el que estem, ens creiem amb la potestat d’intervenir en la natura i en la vida de les altres espècies amb les quals compartim el planeta. La nostra visió és de subordinació i propietat, la nostra percepció il·lustrada que l’humà està per sobre de totes les coses perdura al llarg dels segles.
Aquest és el context en què es recolza l’argumentació real dels zoos. Se sostreuen els animals del seu hàbitat natural, de les maneres més brutals possibles per tancar-los de per vida amb l’excusa educacional i el més irònic: per preservar les espècies. La gran fal·làcia és aquesta, ja que néixer en captivitat els fa inviables per a la reintroducció de l’espècie en el seu hàbitat natural… que, per cert, tampoc seria viable atès que possiblement ja no existeix.

No ens importa el patiment que això comporta, encara més, ni ens ho plantegem, estem programats per no empatitzar i per voler ignorar tot el que comporta la relació dels humans amb les altres espècies, el que volem és veure a aquella bèstia en directe i poc ens importa el seu benestar.

Volem un espectacle molt divertit amb dofins, que són molt simpàtics i somriuen, ignorant que el seu “somriure” és a causa de la seva morfologia. No ens interessa saber que pateixen solitud, estrès que en el seu hàbitat natural nedarien entre 95 a 160 km al dia amb una velocitat que pot arribar als 40 km/h i ara resten tancats en unes piscines amb aigües tractades que els fa vulnerables a moltes malalties, on no poden submergir-se prou per guarir-se dels raig UVA i presenten cremades a la pell. On no poden utilitzar el seu sonar i a canvi els oferim la música de l’espectacle i crits. Ignorem que l’espectacle és possible perquè se’ls han trencat l’ànima per poder-los domesticar i què el contacte amb els humans els brutalitza i els hi podem encomanar malalties com ara la tuberculosi.

Freya Day, Coordinadora de l’exposició Zoocosis a Tarragona

Estela de Castro
Madrid, 1978. Fotògrafa especialitzada en retrat. Part de la seva obra es troba vinculada
a la lluita pels drets humans i dels animals. Formada al costat de fotògrafs com Eduardo Momeñe o els germans Vallhonrat, en 2011 comença el projecte Fotógrafos, exposat en PhotoEspaña 2014. Entre 2017 i 2019 desenvolupa la seva sèrie Zoocosis, amb el qual participa en el projecte Capital Animal, dirigit per Rafael Doctor. En 2017 crea el projecte PHES “Fotografía Española Solidaria” i en 2018 el projecte 33.293, que dona veu a través de la fotografia a persones desplaçades de 17 nacionalitats. En 2019 realitza els retrats oficials de la família real espanyola. En 2020 fa el seu treball Resiliencia, que formarà part d’un projecte col·lectiu en format llibre coeditat per la Fábrica i Fundación ENAIRE i que serà exposat en PhotoEspaña. A més de realitzar el seu projecte The Animals, en el qual retrata animals rescatats de diferents tipus d’explotació. En 2021 la sèrie documental “Detrás del Instante” emesa en TVE2, dedica un capítol a la seva trajectòria com a fotògrafa. En 2022 el seu projecte “The Animals”, en el qual retrata animals rescatats de diferents tipus d’explotació, és exposat en PhotoEspaña i editat en format llibre per la Fábrica. En 2023 el seu llibre The Animals rep el premi al Millor Llibre d’Art de l’any pel Ministerio de Cultura. A més, rep el primer premi en el concurs “Amigos de los Animales” amb el seu projecte “Retratos de familia” pel Ministerio de Asuntos Sociales i és finalista en el concurs “Pilar Ciloter”. És docent en diverses escoles de fotografia. Ha treballat com a fotògrafa freelance pel grup Planeta i Spainmedia. El seu treball s’ha publicat en mitjans com El Pais Semanal, El Mundo, La Vanguardia o The Times.

Skip to content